Capítol 1

Una decisió gràcies a la ràdio

En un poble perdut de l’interior de Catalunya que poca gent coneix, anomenat pels seus habitants Riu, potser perquè en el passat hi passava una riera per allà a prop, hi vivia un home d’uns quaranta anys que s’havia passat els seus darrers lustres intentant convertir-se en un superguerrer. Quan era petit s’havia menjat tots els còmics de Bola de Drac i, quan va poder veure’ls per la Televisió de Catalunya, va seguir les aventures d’en Son Goku i els seus amics fins la mort del Drac d’Una Estrella, i la conversió del superguerrer Goku en Guardià del Drac.

Bola de Drac, Bola de Drac Z, Bola de Drac GT, totes les pel·lícules, els cromos de Panini, els còmics llegits a la japonesa… Mai es perdia un Saló del Manga, en el que hi anava vestit de Cor Petit. Havia deixat els estudis després de Batxillerat i als 18 anys s’havia iniciat a les arts marcials: karate, taek wondo, judo, kung fu… I molt gimnàs.

No era un tipus lleig: cabell negre curt pentinat en punxa, pell blanca quasi pàl·lida, músculs d’acer i amb forma de globus, pantalons de xandall i sabatilles menorquines. Duia sempre un bastó que ell creia dogmàticament que s’allargava quan xisclava Allarga’t, bastó!, i un petit sac on hi tenia mongetes que pensava fossin màgiques. En Quim Lluna s’havia tornat boig.

Un matí, després d’haver-se despertat a les set, estava fent exercicis a l’hort del seu mas quan va escoltar que la ràdio del seu pare escopia la veu del locutor Basté: A Barcelona hi haurà una gran manifestació! Oh! Serà brutal, amb més de vuit-cents autocars que arribaran de tot el país! Ah! Serà una concentració històrica que demanarà la independència de la nostra nació!

Encuriosit, en Quim es va apropar al seu pare i va preguntar de què anava tot allò. “No te n’has adonat?”, va preguntar-li el vell. “Recoi! Nen, que Catalunya serà independent perquè ens manifestarem l’Onze de Setembre d’enguany!” En Quim havia crescut amb les fantasies d’en Goku i companyia per una banda, i amb les il·lusions d’una nova Catalunya, més pura i plena gràcies a una independència que mai arribava per l’altra, però que, de cop i volta, era a dues passes de casa seva.

“Oh!”, va exclamar el noi. “Hi he d’anar!” “Sí, home, hi aniràs, però després de l’estiu”, digué el pare. “No, pare! He d’avisar tots els nostres conciutadans de la gran notícia! Un superguerrer ha d’ajudar la gent de la Terra. Quan vam ser convertits en tsúfuls per culpa del malvat Baby, vam haver de marxar a un planeta amb atmosfera rosa per de seguida tornar a la nostra estimada Terra i…” Encara no havia acabat de parlar que el seu pare va pujar el volum de la ràdio per no haver-lo d’escoltar.

En Quim, enfadat, va intentar fer un kame hame ha que va quedar en no res i va tornar a fer les seves tècniques al jardí, mentre els seus progenitors se’l miraven des del porxo del mas preguntant a Déu nostre Senyor què hi havia dins el caparró del seu minyó. En Quim havia pres una decisió: agafaria el seu bastó i faria tota la volta al seu país per a esbraonar els compatriotes catalans a manifestar-se a la Ciutat Comtal el proper Onze de Setembre.

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Si continuas utilizando este sitio aceptas el uso de cookies. más información

Los ajustes de cookies de esta web están configurados para "permitir cookies" y así ofrecerte la mejor experiencia de navegación posible. Si sigues utilizando esta web sin cambiar tus ajustes de cookies o haces clic en "Aceptar" estarás dando tu consentimiento a esto.

Cerrar