Amb i de Revolta – iNFUSIÓ

La orquídia creixia torta, molt decantada cap a la finestra.

La va cridar, per atansar-li el té verd fumejant. Ella va agafar el got de vidre, el va prémer fort amb les mans i cap al pit. Es va acostar vaporosament a la finestra.

Tenia quatre brots la orquídia, molt verds encara.

Ell va anar cap on era ella. Li va mostrar l’orografia del territori, li va anomenar la topografia i ho va relacionar amb les principals vies de circulació del terme. També va dibuixar la cartografia a la finestra, a contrallum.

Les cases també la encuriosien. Li va lloar la gran terrassa, li va senyalar el claustre de l’altra cantonada. Tot estava delicadament disposat en el paisatge. Ells dos quedaven perfectament amagats.

Un munt de brots de cactus al costat de la orquídia, sobre la taula. I entremig, el seu esqueix.

Silenciosa, li va tornar el got, ple de ditades. No quedava te.
Només el va mirar. I se li va apropar, de puntetes.

A l’altra torreta, camamilla. La terra plena de cendra, d’un gris verdejant. Gris. Gris opac.

iNFUSIÓ

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *